L’IRPF fixa deduccions per fills, avis i hipoteca
La clau de volta que ha de completar la reforma fiscal ha entrat a la recta final. 50 articles distribuïts en deu títols conformen el projecte de llei de l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) en què treballa Govern; un text que ha de tenir enllestit en un mes, que és quan s’ha compromès a entrar-lo a tràmit parlamentari.
El marc està establert. Ara falten els serrells que depenen del consens entre l’executiu i els consellers de la majoria. Es gravaran les rendes del treball, les del capital, les procedents d’activitats econòmiques i les variacions patrimonials. Totes a un tipus fix del 10%. Però el text al qual ha tingut accés el Diari, no especifica –i ho ha de fer– quina serà la quantitat mínima exempta de tributar, una xifra que ha d’oscil·lar dels 30.000 als 40.000 euros. S’estableixen deduccions personals i per carregues familiars (fills, padrins i persones amb discapacitats) de la quota de tributació en forma de quantitat fixa que tampoc es concreten. El mateix passa pel que fa a les desgravacions per hipoteca del primer habitatge, que serà un percentatge sobre les quantitats fixades amb un límit màxim. El projecte també preveu deduccions per evitar la doble imposició quan les rendes obtingudes hagin tributat a l’estranger. I en el cas de les activitats econòmiques també es podrà deduir la quantitat de 3.000 euros per cada nou treballador que es contracti, així com el 5% de noves inversions. El que està exactament delimitat són les sancions que s’imposaran per infraccions. Una multa de fins a 3.000 euros si les declaracions es presenten incompletes i d’entre un 50% i un 150% de la quantitat que s’hagi defraudat.
Obligats tributaris Totes les persones que passin cada any més de 183 dies a Andorra i no tributin en un altre país, i les que tinguin a Andorra el centre de les seves activitats o els interessos econòmics, es consideren residents fiscals, per la qual cosa estan obligades a presentar la declaració de la renda. I és que la nacionalitat o un permís de residència, en cas que no es provi el contrari, pressuposa satisfer l’IRPF, sempre que la declaració surti positiva. Atesos aquests supòsits, tots els treballadors fronterers queden eximits de l’esmentada obligació. També han de fer la declaració les persones de nacionalitat andorrana i el cònjuge –no separats legalment– que visquin a l’estranger per ser membres del cos diplomàtic o representants en organismes internacionals. Les persones que hagin de pagar l’IRPF comprovaran com se’ls reté una quantitat de les rendes que perceben en concepte de pagament a compte. Les entitats i persones jurídiques estan obligades a fer-ho i les quantitats s’hauran d’ingressar on es determini. Si es tracta de rendes del treball, la retenció vindrà determinada per reglament, mentre que en la resta de rendes gravades s’aplicarà un percentatge del 10%. En el moment que es presenti la declaració corresponent a l’any natural passat hauran de satisfer la part que deuen a l’Estat, amb el benentès que la liquidació sigui positiva. En cas contrari, si les retencions han estat superior a la xifra total a satisfer, el ministeri de Finances farà la corresponent devolució. Tots els obligats tributaris de l’IRPF hauran de disposar d’un número de registre (NRT) i si encara no el tenen per l’ obligació de satisfer l’IAE o impostos indirectes hauran de sol·licitar-lo al Govern.
Dues lleis derogades L’entrada en vigor de l’impost inicialment estava prevista l’1 de gener de l’any vinent però des del ministeri de Finances s’ha descartat pel volum de feina que comporta el nou marc fiscal. El grup de DA advoca per una entrada en vigor de forma gradual. Quan sigui efectiu l’IRPF es derogaran lleis per no gravar dos cops la mateixa renda. Quedarà sense efecte la Llei de l’impost sobre plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries i el decret d’aprovació del reglament de la llei. També serà derogada la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i les disposicions referides a aquest impost incloses en el decret que aprova el reglament de la llei.
Font: Diari d’Andorra
