El Consell ja tramita un IRPF que preveu recollir 14,2 milions

S’ha fet esperar, però la llei que estableix el futur impost de la renda de les persones físiques (IRPF) ja ha arribat al Consell General.

Sindicatura va celebrar ahir al migdia una reunió per donar el vistiplau a la tramitació del text, el retard del qual havia provocat crítiques per part de l’oposició i, fins i tot, cert malestar en les pròpies files demòcrates que entenien que hagués estat positiu aprofitar el període de vacances parlamentàries per estudiar el projecte legislatiu de cara a agilitzar el treball a la tardor.

Quan estigui en vigor, la figura tributària suposarà una important injecció econòmica per a l’Estat, que es calcula en un mínim de 14,2 milions d’euros anuals.     L’IRPF, tal com s’ha declarat en diferents ocasions des de l’executiu i es posa en relleu en l’exposició de motius de la llei és “la peça final” d’un sistema fiscal que abraça totes les rendes i que ha de permetre la signatura de convenis per evitar la doble imposició. Més enllà de la porta que s’obre per a la negociació dels acords amb els països veïns, que han de convertir-se en “una eina fonamental per atreure inversió estrangera i internacionalitzar l’empresa andorrana”, tindrà també un impacte profund en les finances de l’Estat. Així queda de manifest en la memòria econòmica que acompanya el text. La xifra de 14,2 milions, remarca l’informe, no té en compte els ingressos que es poden aconseguir amb les rendes de l’estalvi, ja que “la manca d’informació dificulta establir càlculs fiables”.     El gruix de la recaptació que es preveu assolir a partir del 2015 provindrà del gravamen que s’aplicarà als salaris o a les pensions. Així, i segons s’apunta en la memòria econòmica enviada al Consell, i realitzada d’acord amb dades del 2012, s’estima una recaptació potencial de 8,32 milions d’euros.

ACTIVITAT ECONÒMICA I LLOGUERS També aportarà una part important d’ingressos les rendes provinents pel concepte d’activitats econòmiques. L’informe que acompanya el projecte de llei els situa a l’entorn dels 5,4 milions d’euros anuals. 600.000 euros més arribarien a l’hora de gravar els rendiments dels lloguers i arrendaments immobiliaris.     En aquest darrer àmbit, el text aclareix un dels dubtes existents fins ara. I és que, segons s’indica, aquell contribuent que “realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles” tindrà l’opció de declarar aquests ingressos com a rendiment d’activitats econòmiques o bé com a renda del capital immobiliari, que preveuen diferents tipus de despeses deduïbles. Per acollir-se a aquesta opció ho haurà de sol·licitar de forma expressa a l’hora de fer la declaració i, a banda, aquesta fórmula l’haurà de mantenir durant tres anys.     La llei inclou una disposició final que modifica l’impost de la renda dels no residents i aclareix els dubtes generats en una intervenció de l’assessor del Govern, Albert Collado. Així, els treballadors fronterers sí que podran acollir-se a la deducció del 50% en cas d’ingressos entre 24.000 i 40.000 euros anuals però, en canvi, no podran demanar altres deduccions com les de fills o ascendents a càrrec (750 euros), pagament d’hipoteca (1.000 euros) o per tenir un pla de pensions (5.000 euros com a màxim).

Font: Diari d’Andorra