La inversió estrangera aporta 93 negocis i 9 milions en un any

El Govern va fer balanç ahir de l’obertura econòmica un any després de l’aprovació de la Llei d’inversió estrangera.

En poc més de tretze mesos (el text es va aprovar el 19 de juliol del 2012) s’han obert 93 negocis amb una inversió materialitzada de 9,4 milions d’euros. Uns negocis que segons les dades que van presentar el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, i la coordinadora d’Economia, Neus Soriano, estan donant feina a 132 persones, 91 assalariades inscrites a la CASS i 41 treballadors per compte propi també registrats a la parapública. Una xifra de treballadors que pot semblar modesta, però que des del Govern s’explica en el fet que es tracta d’empreses que tenen un pla de negoci en el qual es marca una primera radicació al país amb una estructura mínima, amb previsió d’anar a més els pròxims anys.       Són 93 nous negocis que els mesos vinents es podrien multiplicar, ja que el Govern ha autoritzat 415 (la inversió prevista és de 29,4 milions) de les 455 sol·licituds d’inversió estrangera rebudes fins al 31 d’agost. De les autoritzades, a més dels 93 negocis que ja estan en funcionament, s’han formalitzat 279 societats per un valor de 21,5 milions d’euros, mentre que 28 es troben en fase de tramitació. Les 12 sol·licituds denegades es van fer després que el Govern rebés un informe negatiu de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF). En cap cas, va explicar el ministre Alcobé, l’executiu ha fet servir l’article de la Llei que li permet concedir o denegar sol·licituds.

Tràmits administratius Alcobé, amb les dades a la mà, es va felicitar de l’èxit de l’obertura econòmica. “Si abans de fer la llei ens diuen que tindríem 415 sol·licituds hauríem parlat d’èxit”, va assenyalar el ministre, que en canvi va lamentar que els inversors encara es trobin amb tràmits administratius “feixucs” a l’hora de constituir la nova societat. Des del Govern s’espera que la burocràcia minvi un cop es modifiqui la Llei de societats, que farà “molt més àgil el pas de l’autorització a la constitució de la societat”.     En el bagatge negatiu del primer any d’obertura econòmica el ministre inclou que, “de moment, no hem pogut aconseguir que les grans marques internacionals vinguin a invertir al país”. Per Alcobé això s’explica en la manca de convenis per evitar la doble imposició (CDI), que no es podran tancar fins que es completi el marc fiscal. “Sense CDI no comporta cap benefici instal·lar-se a Andorra”, va assenyalar.     El ministre també considera un problema per acabar de desenvolupar l’obertura el desconeixement que hi ha a l’estranger de les possibilitats d’inversió al país. De fet, el 65% de les inversions autoritzades provenen d’Espa-nya, “un país on ja ens coneixen”, mentre que França (15%) i Rússia (2%) els segueixen de lluny. “Ens cal un esforç per comunicar i tenir visibilitat”, va finalitzar.

EL PS CRITICA UNES XIFRES QUE “NO ESTAN A L’ALTURA”

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata PS), Pere López,  va criticar ahir els resultats de l’obertura econòmica, ja que “no es corresponen amb el que se’ns havia promès”. Pel polític, “les xifres obtingudes fins ara no estan a l’altura de les expectatives, ja que moltes corresponen a la regularització de negocis existents”. Concretament, un 25% de les sol·licituds autoritzades pel Govern són regularitzacions, mentre que un 14% són societats que ja estaven constituïdes i en les quals l’inversor estranger ha adquirit el 100% del capital. El 59% de les autoritzacions són constitucions de noves societats i només el 0,24% (1) són sucursals.     López considera que el Govern va ser “massa optimista” en parlar de multinacionals i va lamentar que no s’hagin tancat ni l’IRPF ni els CDI.

Font: Diari d’Andorra