El final de les negociacions per l’acord d’associació entre la Unió Europea i Andorra ja és oficial. Ho han anunciat aquest dimarts 12 de desembre, a Brussel·les, el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, i el cap de Govern, Xavier Espot. Šefčovič ha assegurat que l’acord amb tots dos països és « el més complet que la UE té amb un país tercer ».

Ara les parts han d’acabar de perfilar el redactat de l’instrument jurídic i que es ratifiqui l’entesa que ja és definitiva. L’acord d’associació acordat es divideix en 25 annexos i un acord marc. La gran majoria de les temàtiques concretes estan incloses en els annexos i en l’acord marc s’hi estableixen els principis generals, les disposicions comunes, la governança de l’acord i altres elements comuns com l’entrada en vigor, la resolució de diferències i mecanismes de denúncia.

El vicepresident de la Comissió Europea així com el màxim responsable de l’executiu andorrà i també el ministre d’Afers Exteriors de San Marino, Luca Beccari, han celebrat la finalització de les converses i el resultat de la negociació. També han felicitat els diferents equips negociadors pel treball fet. Espot ha recordat que el Consell General haurà de ratificar l’acord després de la celebració d’un referèndum vinculant i s’ha compromès a « crear l’entorn més propici perquè el ‘si’ sigui rotund ». Šefčovič també s’ha apuntat a la cerca d’aquest suport massiu.

El dirigent europeu ha ressaltat especialment que « estem parlant d’un acord amplíssim i de gran importància », destacant que hi ha « arguments solidíssims » per avalar l’acord i indicat que « quan repassem els diferents capítols » el tracta tancat és « bo per Andorra i per la UE » i cal « treballar de manera única i concertada » per aconseguir que tiri endavant. Xavier Espot ha assegurat que cal « treballar enormement » des de l’1 de gener vinent i fer « un treball de pedagogia » durant sis, set o vuit mesos per explicar als més de 80.000 ciutadans les « oportunitats i avantatges clars que suposa aquest acord d’associació ». El màxim responsable governamental s’ha mostrat convençut que l’acord « afectarà i positivament la vida quotidiana dels nostres ciutadans i ciutadanes ».

Šefčovič, que ha ressaltat que l’acord és « excel·lent » i « complet » per totes les parts, també ha deixat clar que « l’acord d’associació garantirà que el principi de no discriminació per motius de nacionalitat s’estengui a Andorra i San Marino ». En matèria de lliure circulació de persones l’acord negociat estableix que els andorrans podran circular i treballar a qualsevol país de la UE en les mateixes condicions que la resta de ciutadans europeus. Sota el principi de poder tenir previsibilitat sobre el creixement demogràfic del país, s’ha negociat una adaptació específica perquè Andorra mantingui una regulació dels fluxos immigratoris de treballadors. Un cop entrat en vigor l’acord, s’iniciarà un període transitori inicial de 2 anys que s’haurà de revisar de mutu acord cada deu anys. El nou sistema serà aplicable als nacionals europeus, mentre que la resta de persones immigrades es continuaran regint pel sistema actual.

Aquesta solució simplificarà el sistema de quotes actual a tres modalitats: residents econòmicament actius, passius i temporers (menys de 12 mesos). D’aquesta manera, el nombre de permisos mínims anyal es calcularà aplicant, sobre la mitjana de cada categoria de permisos dels darrers 5 anys, una variació de 7% per actius (correspondria amb les dades actuals a 368 noves residències), 2,5% per residents sense activitats econòmiques (correspondria a 65 noves residències) i 5% per a temporers fins a 12 mesos (correspondria a 68 noves residències). Aquests percentatges representen el mínim de residències que Andorra ha de posar a disposició dels nacionals UE. Un cop assolida aquesta xifra el Govern podrà decidir continuar atorgant noves residències si ho considera necessari.

L’entesa en matèria de lliure circulació de persones també garanteix un procediment de verificació d’antecedents penals, per continuar mantenint un dels valors afegits del país com és la seguretat pública. S’instaurarà un sistema de verificació aleatòria mitjançant una declaració jurada dels antecedents penals que serà sistemàtica per a certes professions sensibles, vinculades especialment a la salut, educació, serveis financers, entre d’altres. Pel que fa a la seguretat social, l’acord permetrà, passat un període transitori de dos anys, que les persones que cotitzin a Andorra puguin desplaçar-se i rebre atenció mèdica en qualsevol país de la UE, mitjançant la targeta sanitària europea que permetrà no haver d’anticipar pagaments o documents.

Segons el vicepresident de la Comissió Europea es tracta d’un « acord de llarg abast similar al que es té amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein en el marc de l’Espai econòmic europeu », i l’ha qualificat de « el més complet que tenim amb qualsevol país tercer ». En matèria de telecomunicacions, per exemple, es preveuen alguns canvis que permetran beneficiar tant als nacionals com als visitants del país. L’acord pactat amb la UE preveu una adaptació progressiva per a la desaparició del roaming de pagament. Andorra s’alinearà a la situació del roaming ‘like at home’ ja existent de la resta de països de la UE. Així mateix, també es preveu que el mercat de les telecomunicacions es pugui obrir després d’un període transitori de set anys. Alhora, s’estipulen mecanismes de salvaguarda per mantenir uns requisits mínims de qualitat i universalitat del servei. Aquesta solució, tal com ha destacat el cap de Govern, és « única » dins del mercat de la UE. Amb relació al sector de l’energia, l’Acord d’associació permetrà mantenir l’operador principal actual, sense necessitat d’obrir el mercat andorrà a nous operadors en aquesta matèria.

Šefčovič ha fet referència explícita al fet que l’acord « cobrirà també als serveis financers ». El protocol específic per aquests serveis apunta una entrada gradual al mercat interior. Andorra disposarà de quinze anys per reprendre la normativa dels quatre sectors implicats: banca, assegurances, fons d’inversió i mercat de valors. La reciprocitat quedarà garantida amb l’objectiu que els operadors de la UE de les diferents categories no puguin operar a Andorra fins que la normativa europea no hagi estat represa a Andorra i les entitats andorranes puguin operar a Europa. L’entrada del sector financer andorrà al mercat europeu serà « gradual i dependrà que superi una auditoria sobre la solidesa, sobre robustesa » de les entitats financeres incloses les autoritats de supervisió, per assegurar que es compleix la legislació en matèria de blanqueig de capitals que s’exigeix al conjunt de la UE. Finalment, amb relació als mecanismes de liquiditat l’acord d’associació no inclou l’accés a aquest tipus de mecanismes ni tampoc a cap prestador de darrera instància, però sí que és acord indispensable per poder negociar aquests instruments per altres vies bilaterals.

Maroš Šefčovič ha ressaltat que l’acord « beneficiarà » les dues parts, que aconseguiran un desenvolupament en l’àmbit d’investigació, de recerca o de política social important, tenint en compte « la situació de particularitat i especificitat » que presenta un país com Andorra tot duent a terme temps d’adaptació i períodes transitoris. Així doncs, es garanteixen nous mecanismes i facilitats per als joves andorrans, que podran accedir a beques d’estudis en les mateixes condicions que ho fan els nacionals europeus. Andorra podrà participar en la totalitat o part dels programes europeus als quals vulgui contribuir (Erasmus, Life, Horitzó Europa, Europa creativa,…).

Finalment, i en matèria de lliure circulació de mercaderies, cal destacar el període transitori de 30 anys que Andorra i la UE van acordar per assolir una reducció progressiva dels drets de duana aplicables al tabac, tot mantenint les franquícies actuals (tres vegades superiors a la d’altres estats tercers).