La pressió fiscal a Andorra va tancar l’exercici 2025 situant-se en el 28,4% del Producte Interior Brut (PIB), fet que representa un increment de gairebé un punt percentual respecte al 27,5% registrat l’any anterior.
Segons va exposar el ministre de Finances, Ramon Lladós, aquest repunt macroeconòmic no respon a un increment de la càrrega impositiva general per a la ciutadania, sinó al dinamisme de l’activitat econòmica i a l’efecte de reformes fiscals molt selectives. Els ingressos tributaris de les administracions públiques van créixer un 10%, superant l’expansió del 6,6% de l’economia nacional.

L’executiu andorrà atribueix l’augment de la recaptació a tres vectors principals de la política fiscal i econòmica recent:
• Impacte de la inversió estrangera i transaccions: El gravamen sobre la inversió estrangera en immobles (introduït el 2024) va recaptar 19,2 milions d’euros, un 41,2% més. Així mateix, l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries —especialment les operacions a curt termini inferiors a dos anys— es va disparar un 56,5% fins als 39,3 milions. L’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) va seguir la mateixa línia ascendent amb un increment del 52,4% (17,7 milions).
• Ajustos a l’Impost de Societats (IS): La recaptació d’aquest tribut va augmentar un 31%, fins a assolir els 141 milions d’euros. Aquesta xifra s’explica pels sòlids resultats del teixit empresarial i per l’aplicació del tipus mínim efectiu del 3%, que limita les deduccions aplicables. Finances preveu que l’efecte d’aquesta darrera mesura es dilueixi progressivament durant els propers exercicis.
• Concentració de rendes a l’IRPF: L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques va aportar 82,3 milions d’euros (+20%). El titular de Finances ha subratllat la progressivitat del sistema, assenyalant que tot just el 3% dels contribuents —corresponents a les rendes més altes del Principat— aporten el 50% de la recaptació total per aquest concepte.

Finalment, l’Impost General Indirecte (IGI) va mantenir una evolució positiva amb una recaptació global de 185,7 milions d’euros, fet que representa un creixement interanual del 12,5%.

Des del ministeri s’ha emfatitzat que aquest escenari fiscal no ha suposat una pèrdua de poder adquisitiu per a la majoria dels residents, ja que les mesures de major càrrega s’han dirigit a operacions de no residents i al segment de població amb majors recursos. Lladós ha evitat polemitzar sobre el topall històric del 25% de pressió fiscal, argumentant que la dada actual és el reflex transaccional del bon moment econòmic i que reverteix directament en la millora dels serveis públics de l’Estat.

En l’àmbit comparatiu internacional, Andorra manté la seva posició competitiva com una de les economies avançades d’Europa amb un índex de pressió fiscal més moderat, clarament per sota de la mitjana de països de l’entorn com Espanya, on supera el 37%, o França, on frega el 45%.