Standard&Poor’s (S&P) ha millorat la qualificació que atorga a Andorra i l’ha situada en BBB+/A-2 amb perspectiva positiva en el seu darrer informe. La recuperació econòmica que el país ha experimentat des de la perspectiva macroeconòmica nacional els darrers mesos, tot i la crisi energètica i inflacionista, així com el fet que el Govern hagi tancat amb superàvit els comptes del 2022 han sigut elements determinants. Aquesta millora de la perspectiva es dona només 9 mesos després de la millora de nota que es va fer el mes de juliol de l’any passat.

Segons s’apunta des de l’agència, es valora molt especialment el retorn als superàvits fiscals després dels dèficits causats per la pandèmia i a la reducció contínua del deute sobre el PIB que s’espera que es mantingui durant els anys 2023 a 2026. S&P també ressalta l’alta resiliència del creixement econòmic que ha sabut evitar en part els efectes adversos de la crisi energètica del darrer any. Un altre punt fort han sigut les polítiques orientades a l’estabilitat macroeconòmica que han permès corregir certes vulnerabilitats.

En aquest sentit, es destaca el compromís del Govern per engegar reformes estructurals com el mecanisme de liquiditat d’emergència pel sector financer que s’ha implementat d’acord amb les reserves internacionals i la futura reforma del sistema de pensions que ha de permetre la seva sostenibilitat a mitjà termini. En la perspectiva a futur, un dels elements rellevants és la negociació de l’acord d’associació que ha de comportar un major alineament del marc legal de regulació i supervisió del sistema financer i ha de materialitzar-se en un reforçament de la resiliència del sector financer andorrà.

Del seu costat, Fitch Ratings ha confirmat el ràting d’Andorra en A- i la perspectiva estable amb la qual ja va puntuar el país el juliol passat. L’informe de l’entitat destaca també el superàvit pressupostari aconseguit l’any passat així com la bona evolució del PIB. Segons l’anàlisi publicada, els costos financers per a l’Estat mantindran una relativa estabilitat els pròxims anys, amb les necessitats de finançament cobertes, però també alerten d’un creixement econòmic més lent i dels riscos de l’alta inflació.

Així, a l’hora de prendre la decisió de mantenir la nota, Fitch posa en relleu que el superàvit pressupostari amb què es va tancar el 2022, de gairebé el 3% del PIB i l’estimació inclosa pels comptes del 2023, de l’1,7% estan “molt per sobre de la mitjana dels països que tenen una qualificació similar”. I això, malgrat “haver destinat importants recursos a mesures per fer front a l’increment del cost de la vida i a la pèrdua del poder adquisitiu”. Fitch també destaca “l’alta resiliència” del sector bancari i valora especialment les ràtios de capital i liquiditat assolits, que són molt superiors als requerits per la normativa internacional, la millora de la rendibilitat de les entitats situant-se a nivell prepandèmia, així com ho fa S&P la constitució de les reserves internacionals i el mecanisme de liquiditat d’emergència del sector financer que s’ha implementat.

Els experts, però, també posen el focus en alguns riscos que pot patir l’economia andorrana i avisen que, després de dos anys de fort creixement, pot arribar una desacceleració en part provocada per “un context d’inflació ara elevada i un creixement més baix dels seus principals socis comercials”. Per aquests supòsits preveu que el PIB tanqui aquest 2023 amb una pujada únicament de l’1,3% amb un IPC mitjà del 5,3% fet de “l’elevada dependència de les importacions que deixa els preus interns molt exposats a la inflació importada”. Un altre punt que s’ha de vigilar segons l’agència és la problemàtica del mercat laboral amb l’escassetat de mà d’obra i les pujades salarials que podrien provocar una espiral inflacionista salari-preu que seria preocupant atesa la inflació subjacent alta.

De cara al futur a més llarg termini, Fitch posa en relleu que un fort xoc al sector bancari que es traduiria en importants desbordaments en el rendiment econòmic i en les finances públiques podria suposar un descens de la nota. En canvi, assegura que si s’aconsegueixen implementar reformes estructurals per millorar l’entorn empresarial o una major integració a la Unió Europa, així com avançar en la resiliència de les entitats financeres, es plantejaria millorar encara més la qualificació.