Les 60.000 sancions sense executar sumen 25 milions
Quan un dels secretaris judicials agafi de la immensa pila un expedient d’execució administrativa pendent és possible que es trobi amb una multa de 30 euros imposada per la policia i que l’infractor no va abonar.
Es tractaria d’un expedient afortunat perquè quan es conviu amb 60.000 execucions pendents la immensa majoria estan predestinades a prescriure abans de tenir ni tan sols a prop la part alta de la pila. Amb la multa de trenta euros comença un llarg procediment, amb les dades que es tenen, per intentar el cobrament. Es procura localitzar l’infractor a casa i a la feina, amb el consegüent malestar dels empresaris per la visita especialment si ja no treballa al mateix lloc. S’hi intenta contactar a casa. Molts cops aquesta feina és infructuosa i llavors s’envia una carta a cada banc d’Andorra per saber en quin té comptes. Es contacta amb els notaris per saber quines propietats té i amb el registre del Govern per establir si té vehicles al seu nom. Tot aquest tràmit està destinat a establir la forma d’embargar els 30 euros. Al final de tot aquest llarguíssim procés és possible que res hagi servit perquè l’infractor ja no viu al país. Si es multiplica tot el temps i l’esforç que requereix l’intent d’un sol cobrament no és difícil imaginar la impossibilitat de fer front a les 60.000 execucions pendents. Les multes o sancions bloquejades a la Batllia representen més de 25 milions d’euros. A final d’any s’estava en 22, però amb l’arribada de nous impagaments impositius la xifra ha tornat a créixer. Cada cop que arriba la data final de constrenyiment d’un tribut, arriben carretades de dossiers. Cal comptar que la immensa majoria dels expedients són de petita quantia. Però, per exemple, l’arribada dels 530 morosos de l’impost de serveis indirecte de l’exercici 2009 ha suposat incrementar de cop en 2,2 milions els cobraments pendents.
Solucions a l’horitzó Fonts judicials van explicar que hi ha tres projectes en l’horitzó que han de ser clau per desencallar la Batllia. El primer passa pel canvi de sistema, que significaria que les administracions serien les encarregades de cobrar les pròpies multes i sancions impagades. Hi ha dos detalls que no estan encara definits. Establir si les execucions i embargaments els faria cada administració o si se n’encarrega una agència tributària única. I fixar si això s’aplica a tots els impagaments o només als inferiors a 3.000 euros. Només el 5% dels 60.000 expedients pendents són de sumes superiors a 3.000 euros. El segon projecte és la instauració d’uns executors privats (uixers) que s’encarregarien només d’anar enllestint els expedients acumulats, deslliurant els batlles d’aquesta feina. En aquest cas el text s’està desenvolupant. L’última aportació, i la que més polèmica causa, és la voluntat del poder judicial d’habilitar un superordinador on s’incloguin totes les dades dels ciutadans, fins i tot les seves propietats i els noms dels bancs on tenen comptes corrents. Es tractaria d’una informació a la qual només tindrien accés els batlles i simplificaria molt els tràmits de recerca. Amb el superordinador en un moment es podria saber si la persona que té el deute és o no al país, i en cas de ser-hi es podria executar immediatament l’embargament de comptes o propietats.
MAS APOSTA PER EXECUTAR MULTES DES DELS COMUNS
Una de les vies que s’han apuntat per tal de descongestionar la via administrativa de la Batllia és que els comuns puguin executar directament les multes i sancions. El cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, es va mostrar favorable a aquesta possibilitat. “El millor seria que els comuns poguéssim executar les multes per facilitar la tasca de la Batllia. Avui seria la via més senzilla”, va explicar. No obstant això, va reconèixer que no sap quina és la situació de la proposta i que, per tant, “cal seguir treballant amb el Govern”, ja que va admetre que és un tema que va lligat “al debat sobre l’agència tributària única”. D’altra banda, el cònsol d’Encamp també va reclamar una acció legislativa més ferma per evitar que empreses que deuen diners a l’administració es puguin presentar a concursos públics sota altres noms. “El comú no hi pot fer res. Si una empresa està al registre de comerç i compleix les condicions del plec de bases no li pots dir que no. Una altra cosa és l’accionariat que hi pugui haver al darrere i que nosaltres sovint desconeixem”, va explicar amb relació al cas de les adjudicacions a Ecoserveis fetes per la corporació.
