Govern fixa el 17 de juny per tenir llesta la gran reforma de la CASS

La ministra de Salut i Benestar Social, Cristina Rodríguez, té una data especialment marcada en el calendari.

El 17 de juny. Un dilluns. Aquell dia, “com a molt tard”, té previst presentar la gran reforma de la Llei de la CASS. Ho va assegurar ahir en el marc de la defensa, al Consell General, de la modificació legislativa per permetre la cotització reduïda als autònoms. Els canvis es van votar en dos blocs. Els socialdemòcrates van retreure als demòcrates que hagin tocat “el moll de l’os” del pacte que va possibilitar l’actual Llei de la Seguretat Social tot establint la possibilitat que, en determinats escenaris, es pugui entrar i sortir del sistema. La consellera general Mariona Gonzàlez va culpar DA de trencar “el principi de solidaritat per atorgar avantatges i privilegis a uns pocs”. El demòcrata Xavier Montané va rebutjar l’acusació considerant “partidista” la “interpretació” de les modificacions feta pels socialdemòcrates.     Rodríguez va admetre durant el debat parlamentari el retard amb què arribarà a la cambra el projecte de llei de modificació legislativa. Tant la consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, que va anunciar el vot afirmatiu als canvis debatuts ahir “per responsabilitat política”, com l’esmentada Mariona Gonzàlez van demanar a l’executiu que “posin el rellotge a l’hora perquè sempre van tard”. La ministra va assumir la part de culpa que li pertocava al Govern, però també va parlar de “responsabilitat compartida” en no haver assolit un pacte d’Estat per a la reforma global del text, que està “a la recta final” i que tindrà efectes tant en la branca malaltia com en la branca de jubilació. L’objectiu, va assegurar Rodríguez, és assegurar la viabilitat del sistema. El mateix repte que ja perseguia, va recordar, quan era integrant “d’un Govern socialdemòcrata”.

Volum notable La reforma de la CASS establirà una pensió màxima més enllà d’anys de cotització o punts adquirits, i que se situarà a l’entorn dels 3.000 euros, i exigirà un mínim d’anys (uns 15) cotitzats per poder generar drets. Rodríguez es va mantenir molt cautelosa i no va voler donar més pistes sobre els canvis, que amb gairebé tota seguretat no imposaran un allargament de la vida activa i que encara no és clar que pugui preveure un augment de les cotitzacions. Fonts parlamentàries van afirmar que en aquest sentit el projecte de llei estarà d’acord amb el marc fiscal i amb l’increment de pressió que s’imposi a la ciutadania. Per tant, es vol ser molt curós. Ara, si l’increment de la cotització no s’estableix ara, es farà més endavant. Les fonts consultades també van assegurar que el nombre de canvis amb què s’està treballant són molts i donen per fet que el calendari establert donarà marge perquè la llei es pugui aprovar abans de la finalització d’aquest any.

Treballadors a compte propi Rodríguez va fer uns apunts a tomb de la modificació que es tractava ahir. Sobre la flexibilització acordada quant a la cotització dels autònoms i la millor definició de què és un treballador per compte propi, tots els grups hi van estar a favor. Sílvia Bonet va lamentar que el grup majoritari legisli, a parer seu, donant per fet que altres textos legislatius també s’aprovaran. I Mariona Gonzàlez i el grup del PS es van oposar –van demanar una votació article per article– a aquelles qüestions que feien referència a la possibilitat d’elegir entrar i sortir del sistema. “Beneficis i privilegis per a uns quants”, ho va qualificar Gonzàlez. Montané va lamentar que el PS critiqui els criteris economicistes només quan, a parer seu, li convé. “Hi ha certa confusió en el seu discurs”, els va espetar.

UN IGI SOTMÈS A MODIFICACIONS “EN ELS PROPERS ANYS”

La cambra va aprovar per unanimitat dues modificacions puntuals a la Llei de l’IGI que permetran, d’una banda, que la venda de béns usats (com els vehicles d’ocasió, per exemple), no estiguin gravats en més ocasions de les que tocaria. I, de l’altra, que els serveis de mediació del sector de les asseguradores també estiguin subjectes a la imposició per dues lleis diferents. Tots els intervinents, i especialment el ministre Jordi Cinca, i el president del grup mixt, Jaume Bartumeu, que com a líder del grup socialdemòcrata va ser un dels impulsors del text, van reconèixer la badada d’haver permès durant un temps la sobreimposició en els dos sectors concrets. Cinca també va deixar clar que s’han notat moltes altres disfuncions en l’aplicació de la llei. Però que fins que no s’hagi tancat la primera roda de declaracions i liquidacions no s’entrarà a tràmit parlamentari una modificació, més àmplia, i que hauria d’estar aprovada abans d’acabar l’any. El ministre ja va advertir que els canvis s’aniran fent “els propers anys, fins a tenir estabilitzat un impost complex i nou”.

PS DEMANA ALS BANCS QUE FACIN DE MOTOR ECONÒMIC

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va aprofitar la intervenció per defensar el suport a la modificació de la Llei de l’INAF perquè es pugui adaptar als requeriments de l’Organització Internacional de Comissions de Valor (Iosco) per demanar “a les entitats financeres del país que actuïn de motor econòmic”. I els ho va demanar en un doble sentit: “Alleugerint les condicions per accedir al crèdit” i “mantenint els recursos humans, això és el lloc de feina dels treballadors i les treballadores” dels bancs. Tant Rios com el president del grup mixt, Jaume Bartumeu, la portaveu demòcrata per aquesta qüestió, Meritxell Mateu, o el ministre de Finances, Jordi Cinca, van destacar el paper de l’INAF i les noves prerrogatives que se li donen.

INTEGRANTS DE LA COMISSIÓ SOCIAL A L’ESCOLA MERITXELL

Consellers generals que integren la comissió legislativa d’Afers Socials (com la presidenta, Celine Mandicó, o Carles Enseñat, Pere Obiols, Mariona Gonzàlez i Sílvia Bonet) van visitar ahir l’escola d’educació especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.

Font: Diari d’Andorra