El cap de missió del Fons Monetari Internacional (FMI) a Andorra, Jeff Darnforth, ha presentat les conclusions de l’avaluació periòdica del Principat, dins dels paràmetres de l’article IV del conveni constitutiu de l’FMI.

En la declaració final de la missió, l’organisme internacional ha destacat la solidesa i la resiliència de l’economia andorrana, que segueix mostrant un creixement molt robust impulsat principalment pels sectors tradicionals així com l’emergència de noves activitats pel bon comportament del sector financer. Aquesta fortalesa de l’activitat econòmica, combinada amb una gestió fiscal prudent, ha permès assolir resultats pressupostaris sòlids i reforçar els coixins fiscals del país.

Segons mostra l’avaluació, l’economia d’Andorra va tornar a superar les expectatives el 2025 amb un creixement aproximat del 2,9%. Paral·lelament, la inflació mitjana mensual es va moderar fins al 2,4%, després del 3,1% registrat el 2024, mentre que el mercat laboral va continuar en nivells pròxims a la plena ocupació, amb una taxa d’atur de l’1,1% per aquest 2026. Tot i aquesta evolució positiva, es preveu que la taxa de creixement es moderarà progressivament en els pròxims anys. Segons apuntes les estimacions, l’activitat econòmica creixeria al voltant del 2,3% el 2026, seria de 2% el 2027 i convergiria gradualment cap al seu nivell potencial, aproximadament l’1,5% a finals de la dècada, en línia amb la majoria d’economies avançades. Aquesta moderació estaria causada per l’estabilització de factors com la immigració o l’expansió de la construcció que fins ara han impulsat el creixement.

S’admet, però, que des que es va fer el treball de camp hi ha un fet que pot acabar trencant totes aquestes estimacions: la guerra a l’Orient Mitjà. Danforth ha remarcat que hi ha molta incertesa en el moment actual, tot reconeixent que encara és d’hora per saber quin en serà l’impacte real sobre l’economia. El que és clar és que repercutirà en un increment de preus per culpa de l’encariment del petroli i el bloqueig de l’estret d’Ormuz. L’organització té previst, a l’abril, fer una avaluació exhaustiva de com impactarà la guerra de forma global.
El bon comportament de l’economia ha provocat un augment dels ingressos fiscals, el que ha contribuït a millorar la posició pressupostària del país. El superàvit del Govern central va situar-se al voltant del 2,5% del PIB el 2025, fet que ha permès reduir el deute públic per sota del 30% del PIB i reforçar la solidesa de les finances públiques. Aquest marge fiscal, segons l’FMI, ofereix a Andorra una base sòlida per continuar impulsant inversions estratègiques i reformes estructurals que reforcin el potencial de creixement a mitjà i llarg termini.

L’organisme internacional assenyala que, malgrat que els riscos a curt termini es consideren equilibrats, l’economia andorrana continua exposada a factors externs i a la incertesa internacional per la seva elevada obertura. L’informe també destaca diversos reptes estructurals que podrien disminuir el creixement a mitjà termini si no s’hi adopten mesures. Entre aquests destaquen la baixa productivitat, la dificultat d’accés a l’habitatge assequible, l’envelliment de la població i el canvi climàtic, factors que incrementaran la despesa pública en pensions i sanitat i exerciran pressió sobre les finances públiques. En aquesta direcció, la institució considera totalment prioritari engegar la reforma integral del sistema de pensions i adoptar mesures que garanteixin la sostenibilitat del sistema sanitari.

L’FMI insisteix en la importància d’impulsar més reformes estructurals orientades a reforçar la competitivitat i diversificar les fonts de creixement del país. Entre les prioritats identificades hi ha la millora de l’assequibilitat de l’habitatge, l’impuls de la digitalització i de les competències tecnològiques, l’augment de la productivitat i el reforç de la integració amb les economies veïnes, així com el desenvolupament d’estratègies de diversificació que permetin consolidar el potencial econòmic d’Andorra en els pròxims anys.

En el que concerneix el sector financer, l’ens subratlla els resultats sòlids que el sistema bancari continua mostrant, gràcies al marc regulador i de supervisió. Tanmateix, recorda que la dimensió del sector bancari respecte a la mida de l’economia requereix que es mantingui una supervisió estreta per garantir que les entitats disposin de coixins de capital adequats i gestionar els riscos sistèmics.

En aquest context, l’FMI considera que l’Acord d’associació amb la Unió Europea pot representar una oportunitat significativa per al futur econòmic del país. Una major integració al mercat únic europeu afavorirà, segons l’organisme, la diversificació de l’economia andorrana, atraurà inversió de qualitat i reforçarà la resiliència davant amenaces externes i la inestabilitat mundial. Avisa, però que el procés també comportarà certs costos de transició a curt termini i requerirà adaptacions normatives notables.