Les obligacions fiscals dels inversors estrangers tornaran a canviar properament.
El Govern ha presentat un nou Projecte de llei que té com a objectiu anar més enllà de les mesures impulsades fa poc més d’un any amb la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, també coneguda com a ‘llei òmnibus’. El Projecte de llei que ha entrat a tràmit parlamentari té tres principals eixos d’actuació: immigració, comerç i inversió estrangera. En aquesta darrera part, la voluntat és incrementar els requisits econòmics amb un canvi en les obligacions fiscals. Així, una de les mesures més rellevants és l’increment de l’impost de la inversió estrangera immobiliària (IEI).

Fins ara, en concepte de IEI, l’inversor estranger pagava un 3% de l’import de l’operació en el cas del primer bé, fos un terreny, una parcel·la ja construïda o directament un habitatge, un 5% per al segon, i pels subseqüents s’havia de pagar un 10% de l’import. El nou text estableix que es dobla el primer supòsit i queda fixat en un 6% per al primer immoble i en un 10% per a la resta. A més, s’incrementa de 600.000 fins a 800.000 euros l’import de la inversió estrangera inicial per obtenir l’autorització de residència passiva. Ara bé, a les possibilitats de pagament ja existents, s’afegeix la de fer-ho en instruments financers o de deute creats per les entitats del sector bancari. Segons va aclarir la ministra d’Economia, Conxita Marsol, durant la roda de premsa de presentació del nou projecte de llei, la voluntat és d’ampliar «l’impost i la limitació a la inversió estrangera, però de forma progressiva i sense aturar-la, perquè seria contraproduent per al desenvolupament econòmic del país».

Tanmateix, en la part econòmica i fiscal del projecte de llei, també es crea l’aportació a fons perdut a favor de l’Estat per aquella inversió inicial que han de fer els sol·licitants de residència i treball per compte propi i per als de residència passiva. Així, dels 50.000 euros que actualment ja s’han d’aportar, 30.000 euros seran a fons perdut. A més, les persones que tramitin la sol·licitud de residència passiva, també hauran d’abonar, a fons perdut, la meitat de l’impost actual, és a dir 6.000 euros per cadascuna de les persones a càrrec.
El Projecte de llei també contempla que el Govern pugui aprovar limitacions en matèria de comerç. En aquesta matèria, la ministra Marsol ha exposat que la voluntat de l’executiu és desplegar un estudi sobre el comerç per així analitzar possibles mesures que permetin regular algunes activitats comercials. Segons la ministra es vol “apostar per activitats d’alt nivell afegit, complementàries del que ja existeix i poc devoradores de recursos”.

Pel que fa a les mesures vinculades a la immigració, una de les més importants és l’habilitació legal, per primera vegada, d’una nova tipologia d’autorització temporal de contractació en origen que caldrà desenvolupar reglamentàriament. Segons l’Executiu ja s’està treballant amb diversos països extracomunitaris per desenvolupar aquests mecanismes de control en origen que podrien estar habilitats per a la temporada d’hivern 2026/2027 si la llei s’aprova. Una altra de les mesures que contempla la proposta és l’ampliació a les professions titulades del requisit de reserva de quota dels treballadors per compte propi. Aquest sistema que actualment ja funciona per als autònoms permet garantir que es disposa de la quota de treball un cop feta la inversió necessària. De la mateixa manera que les persones per compte propi, les professions titulades també gaudiran de 6 mesos per formalitzar la inversió. Si passat aquest termini no l’han realitzat, no obtindran l’autorització d’immigració.

La nova normativa que planteja el Govern també estableix un mecanisme de control perquè els treballadors temporers puguin fer hores extraordinàries en un altre sector, limitades a un total màxim de 52 h/setmanals o 12 h/setmanals en un altre sector. D’aquesta manera, s’assimila els temporers al que ja es permet a les persones que tenen permís de residència i treball prorrogable. Finalment, el projecte de llei prohibeix als treballadors extracomunitaris el canvi de sector fins que no s’assoleixi la tercera renovació del permís, és a dir al cap de 5 anys de residència al país, en lloc de la segona renovació (3 anys de residència) com és el cas actualment.