Caldrà cotitzar 15 anys per cobrar pensió de jubilació
La reforma del sistema de pensions tenia tres grans interrogants pel que fa al carrer per saber quines eren les mesures concretes per garantir-ne la viabilitat.
Al final, segons diferents fonts del Govern i d’altres del grup parlamentari demòcrata, s’ha optat per deixar en 65 anys l’edat de jubilació, seguir amb el mateix rendiment per cada punt que es compra, no es posarà un límit a les pensions màximes i es mantindrà en un 20% la cotització. Els canvis més rellevants passen per augmentar el període de cotització mínim per cobrar pensió a 15 anys –amb la llei actual són 7– i a l’establiment d’un mecanisme per evitar que a partir del 2016, quan el cost de les pensions sigui superior al que s’ingressi en cotitzacions, es comencin a utilitzar les reserves. La previsió apuntava que cap al 2030 les reserves s’esgotarien, s’entraria en fallida i es deixarien de pagar les jubilacions. Aquest escenari caòtic ja no podrà tenir lloc perquè amb la reforma l’Estat passarà a pagar cada any el dèficit del sistema de pensions, igual que es fa amb la branca sanitària. Les reserves no es tocaran i podran seguir generant interessos. Respecte als anys mínims de cotització, hi ha matisos. Aquelles persones que hagin treballat i, per tant, cotitzat a Espanya, França i Portugal –els països amb els quals Andorra té actualment conveni de Seguretat Social– podran sumar els anys generats a aquests països amb els que hagin produït a Andorra. Per exemple, qui acumuli aportacions a la Seguretat Social espanyola durant deu anys i sumi cinc més de cotitzacions a la CASS ja tindrà dret a pensió, perquè haurà sumat els quinze anys obligatoris per percebre la prestació per jubilació.
Assumir el dèficit Quant a la decisió d’assumir el dèficit, es tracta d’una mesura que soluciona el problema del 2016 perquè els 4 milions de dèficit previst per aquell any són assumibles, però no serveix de gaire el 2025 quan l’Estat ja hagi d’aportar 119 milions, o el 2035, quan siguin 364, que és el que apunten les projeccions. I el dèficit no pararà de pujar perquè cada cop hi haurà més pensionistes. Si actualment hi ha uns deu mil jubilats, el 2030 la xifra serà pràcticament del doble sense un creixement ni de bon tros equiparable del nombre de cotitzants. El Govern i el grup parlamentari han optat per una solució de compromís amb el benentès que cap dels executius anteriors no va prendre mesures, tot i conèixer que les dades indicaven que el sistema se n’anava a la fallida en breu. La tàctica passa perquè es posi el problema damunt de la taula i sigui en la propera campanya electoral on els partits s’hagin de manifestar sobre quines són les reformes que es proposen per establir la viabilitat del sistema a mitjà i llarg termini. La reforma és tan light que fins i tot els canvis mitjanament importants s’han posat de forma sibil·lina. No s’augmentarà la cotització a la CASS, però sí que es modificarà el percentatge de com es reparteix. Actualment es paga un 20% i el 10% va per a la branca sanitària i l’altre 10% per a les pensions. El sistema de jubilació passarà a tenir més percentatge, en detriment de la sanitat. Tampoc no s’estableix sostre màxim de pensió, tot i que a la pràctica gairebé serà així. Les pensions baixes o mitjanes rendiran igual que actualment però a partir de certa quantitat de punts el rendiment serà més baix. S’evitaran així pensions excessivament altes per molt que s’hagi cotitzat. El sistema per a la revalorització de les pensions també varia. Actualment pugen cada any segons l’IPC i ara es comptaran altres paràmetres. Especialment la relació entre nombre de cotitzants i de pensionistes segons l’evolució econòmica. El model teòricament podria portar que un any les pensions baixessin, però s’ha fixat una clàusula per garantir que com a molt es congelaran.
Font: Diari d’Andorra
