El tipus màxim de l’IRPF serà del 10% però n’hi pot haver d’altres a la baixa
El Govern i el grup parlamentari demòcrata treballen “amb intensitat” des de fa uns quants mesos el futur impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
L’esquelet del futur tribut ja té el vistiplau dels uns i dels altres. Però encara queden per definir-ne alguns serrells polítics. Les quanties. Tal com va publicar ahir el Diari, l’IRPF grava les rendes del treball, del capital, de les activitats econòmiques i les variacions patrimonials. I estableix deduccions, per exemple, per fills, pels avis o per la hipoteca. L’estructura base amb què ha treballat l’executiu partia de fixar el llindar a partir del qual les rendes estarien gravades en 40.000 euros. I el gravamen en un 10%. Aquestes són xifres que encara poden modificar-se en el debat que mantenen tots els interlocutors. Hores d’ara sembla clar que el 10% serà el tipus màxim. Però no és clar que sigui l’únic: sobre la taula hi ha la possibilitat de fixar un gravamen gradual a la baixa. Per posar un exemple. I que només serveixi d’exemple: una renda de 30.000 euros anuals tributaria al 7%. De 35.000, el 8,5%. I de 40.000, el límit màxim del 10%. La decisió final –la que recollirà el projecte de llei que ahir totes les fonts consultades van reiterar que es presentarà a tràmit parlamentari abans no acabi el mes de juny i que Govern i grup parlamentari pensen deixar embastat en un parell de setmanes, sempre subjecte a esmenes posteriors durant la tramitació– depèn fonamentalment, i a banda dels criteris polítics, de les simulacions econòmiques que s’estan fent per veure l’impacte de l’impost. Si només es graven les rendes a partir dels 40.000 euros anuals, això afectaria tan sols el 6% dels salaris del país. Si la frontera es fixa en els 30.000 euros, l’esmentat percentatge ja creix fins a situar-se a l’entorn del 25%. “Això és un element que ens fa reflexionar, tant per qüestions de justícia com també per raons de recaptació i homologació”, afirmaven ahir fonts parlamentàries. I altres consultats hi afegien: “Has de buscar una figura que a l’interior [del país] sigui assumible i per a l’exterior sigui creïble.” A l’hora de decidir els llindars i el gravamen també hi ha un altre element a tenir en compte. El 10% i els 40.000 euros són les xifres fixades en l’impost d’activitats econòmiques (IAE), “que no deixa de ser una pota de la imposició directa”. Per tant, canviar paràmetres suposaria, probablement, haver de modificar l’IAE a pocs mesos de la seva entrada en vigor, “amb la inseguretat jurídica que això podria provocar”.
Entrada en vigor Tant el Govern com el grup demòcrata mantenen trobades habituals. Ahir mateix hi havia reunions en aquest sentit. DA en va fer una pinzellada en la reunió general del matí i alguns dels seus consellers hi van aprofundir més durant una reunió de treball específic a la tarda. Si el llindar es baixa per sota dels 40.000 i no es posés un gravamen gradual, també s’ha valorat la possibilitat d’oferir deduccions més atractives per a les rendes més baixes subjectes a tributació. I suavitzar-ho tot plegat. Un altre debat, i n’hi ha molts encara d’oberts, és l’entrada en vigor. Descartat gairebé del tot l’1 de gener del 2014 (el mateix ministre de Finances, Jordi Cinca, ha reconegut que difícilment es podria assumir tan volum de feina després de la posada en marxa, per exemple, de l’IGI aquest any), es podria plantejar –ho defensen alguns dels parlamentaris demòcrates– una entrada gradual. Començarien a tributar les rendes més elevades i s’aniria rebaixant en un termini de dos anys, per exemple. Entre 2015 i 2016 podria ser el calendari. La discussió és oberta. Però no durarà gaire. El text que presenti el Govern no canviarà en excés després.
Font: Diari d’Andorra
